08 abril 2005

Carta d'una joveneta mallorquina

Volem que es nostro idioma sigui es mallorquí. Que a ses nostres escoles s'ensenyansa sigui en mallorquí, amb totes ses seves característiques. Comensant des de sa primera cartilla. Ja sabem que durà es seu temps però se conseguirà.

També volem que sa segona llengo sigui s'espanyol per porer entendrer-mos amb mig món, i tenir una tercera llengo obligatòria (inglès) per entendrer-mos amb s'altre mig. No crec que ningú se pugui escandalisar per que volguem defensar com a idioma es mallorquí, igual com a València defensen com a llengo pròpia es Valencià i a Catalunya es català ¿Per què noltros no es mallorquí?

Ja sabem que es tres idiomes tenen ses mateixes rels i venen d'allà mateix. Però cada un té ses seves peculiaridats i ses seves variants. I no entrarem en si se va comensar a parlar primer un o primer s'altre, sinó que cada poble té dret a sa seva llengo, cultura i costums, i això ho defensa sa Constitució.

Lo que ha passat aquí, és que es nostros polítics no ho han sabut defensar, o els hi ha estat més còmoda sa postura de sa submisió. Ja sé que molta gent pensaria que tot això és una utopia, i pot ser que ho sigui, pero:

d'una utopia, un sòmit
d'un sòmit, un projecte
d'un projecte, una realidat

Per això ets illlecs volem que a Mallorca s’estudii es mallorquí, a Eivissa s'eivissenc, a Menorca es menorquí i ho conseguirem.

NATI